La crònica de la regata per equips de Salou es podria escriure descriptivament respecte als resultats esportius de la regata i a les condicions que van envoltar aquesta. No obstant això, l´enfocament d´aquestes línies va en una línia complementària a l´anterior.
Va en la línia dels sentiments dels regatistes en una d´aquelles poques ocasions, en que la vela es converteix en un esport d´equip i no individual. Des de la responsabilitat i les pors dels regatistes,passant per les llàgrimes d´algun d´ells, quan les coses no anaven bé o pels nervis d´en Marc, que si hagués pogut hagués remat per ajudar l´equip, són aspectes que es van poder observar en la regata de Salou.
Però de tot l´anterior, em quedo amb una imatge: la imatge de l´últim dia. La imatge dels nens navegant cap a nosaltres com un sol regatista un cop acabat l´últim "cara a cara", en aquest cas contra Arenys.
S´havia guanyat, el gust final era dolç, havia entrat una brisa d´aire fresc. Aquestes cares, aquesta seguretat, aquesta complicitat entre ells auguren aquesta continuïtat en el desenvolupament de tots ells com a esportistes i persones. En el pla esportiu apuntaven a uns molt millors resultats en la propera edició....Primers? Per què no?
Carlos-M.Dolors
