Gràcies a tots...

Avui ha sigut el meu darrer dia navegant a l'optimist i el que més m'enduc són bons records. A part de que he passat un mal any en tots els aspectes a l'hora d'estar navegant, a terra tothom m'ha fet molt més fàcil la meva curta estada a l'equip.
Primer de tot vull donar les gràcies a en David Ubach, perquè no hauria pogut passar aquest any sense que ell em diguès que no em preocupes.
Desprès, als pares del club, la Carolina que m'ha fet possible tot quan la meva mare no hi era, el Toni amb les seves bromes i les fotos, a la Sese, i a tots els altres pares...
Desprès agraïr a tot l'equip de Blanes, tant els petits com els grans, perquè m'he adonat que no sempre les coses es solucionen al moment, però despres tot s'arregla i s'oblida.
Darrerament al club amb l'Oriol, en Juanmi, en Pepelu....
Els mes importants ALS MEUS PARES perquè m'han aguantat totes les meves enrabiades i m'han portat i tornat a totes les regates. S'han passat hores sota la pluja o sota el sol perque jo fes el que m'agrada i preocupant-se perque portes el millor que pogués.
Al final de tot als meus amics i amigues dels altres clubs que han fet possible que quan arribaba trista de navegar a terra em sentís bé i pogués riure amb tots ells a les regates.

I ara, desprès d'estar un any sense poder moure'm en un barco en el que no hi cavia, m'ha arribat l'hora de poder disfrutar navegant i d'apendre tot el que pugui amb en Juanmi.
Sobretot, si navegueu i les coses no us van bé, no us disgusteu i penseu que les coses dolentes comencen i s'acaben i quan s'acaben, vénen moltes de bones.

El que més pena m'ha fet ha sigut deixar l'ambient en el que estava. Passar-me hores quan no feia vent cantant amb les nenes i disfrutant del que tinc i desprès poder riure i riure sense parar de les rucades que fa la gent.

Però bé, despres de haver començat i acabat un any bastant dolent com d'entremig, em toca començar a navegar...

Paula.